EPÍLEG

    En arribar al final, ja podem fer-nos una idea de com eren els nostres avantpassats. Aquelles característiques que assenyalàvem al principi, de la forma de ser individual dels quartans, es podien ampliar amb algunes que tenen sentit col.lectiu i que hem anant descobrint al llarg d'obra. Intentem fer-les realitat:
 
    - En el primer terç de segle anà construint-se, si bé durament, un alt grau d'amistat entre tots els del poble.
    - Esperit pluraliste. Respectem el pensament dels altres.
    - Sentit d'obertura als vinguts de fora. Donem-los facilitats, consideració, bon tracte, un lloc a la nostra llar.
    - Grups molt crítics, desperts, davanters. Fem un esforç per alcançar una convivència encertada.
    - Sempre s'ha lluitat contra la marginació. L'esforç modern i eficient de l'administració de Quart hui és tasca necessària, però no suficient. En est camp hem de fer realitat el lema antic: «entre tots ho farem tot: a soles res bo farem».

    Cal ser conscients que a Quart hi ha hagut un canvi total, des d'una cultura agrícola, a una d'industrial i suburbana, i que les pràctiques religioses que hem assenyalat -pròpies del camp-, en gran part ja no són per al Quart actual. Si sostenim unes formes més o menys forçades amb uns actes ja caducats, no seguirem l'esperit profund, vital d'allò que visqueren els antics quarters. La religió s'ha de viure en sinceritat; busquem motivacions per a seguir mantenint aquell esperit humà i cristià que els nostres pares tingueren. Altra cosa seria estar tocant el rigodon.