ESTRUCTURA URBANA I CREIXEMENT DE QUART DE POBLET
AL SEGLE XX
La qüestió
El creixement de la població i la trama urbana del Quart de Poblet al llarg del
s.XX i, en especial, l’últim terç d'eixe segle, ens pot fer caure en la
il·lusió que al llarg del temps, el nostre poble ha segut, més o menys, com ara
el vegem. I la realitat ens revetlla que no ha segut així. A pesar
de la seua llarga història com a poble, la seua proximitat a la capital i
la riquesa de les seues terres, Quart de Poblet a segut fins al s. XX un
xicotet indret amb una nom molt nombrosa població establerta en un reduït
centre urbà o en una successió dispersa de masies o alqueries.
Per reflexionar sobre esta qüestió, he volgut intentar replegar documentació sobre la situació del poble al llarg del s.XIX. Este segle revesteix una relativa importància per a l’estudi, perquè serà al final del qual s’enllaçaran una sèrie de factors que obriran l’explosió urbana i demogràfica del s. XX. Uns factors seran particulars del poble, com la millora de les comunicacions, tant viàries com l’arribada del ferrocarril, la implantació de la indústria ceràmica i rajolera. Altres comuns al nostre entorn, com la millora de les condicions médiques i higièniques o el fenomen de d’immigració. Tot aixó esclatarà en un creixement urbanístic i demogràfic sense precedents, un creixement del que encara no podem preveure el seu fi. Però això ja serà una altra història.
La
documentació
Quatre documents anem a utilitzar fonamentalment, dos documents escrits i dos cartogràfics. Els documents escrits ens serviran per a enumerar els carrers del poble i fer-se’n una idea aproximada de les seues dimensions. Els cartogràfics són dos mapes més generals on apareix, d’alguna manera, la trama urbana del poble. Per parelles, un document escrit i un mapa, són de al principi de segle XIX, i l’altra parella de finals.
El Llibre Padró
El primer document que treballarem és el llibré que arreplega el Padró que es feu al poble a l’any 1812-1813, en ple domini francés i que es custodia a la biblioteca Municipal de Quart de Poblet. Este Padró arreplega, entre altres, dades de tots els propietaris i caps de família de Quart, i el que més ens interessa, la situació de les seues cases. Després de fer buidament de dades, al llibre trobem els següents carrers:
|
|
*La
ubicació d’eixos carrers és aproximada |
En
total fa una relació de 23 carrers amb un total de 263 cases. Cal tindre en compte que esta relació no esgota
la totalitat de les vivendes del Quart d’aleshores, que es calcula que tenia
una població al voltant de 1.500 habitants, bona part d’ells disseminats en
alqueries i masies per tot el terme municipal.
Encara que la majoria dels carrers estan plenament identificats, hi
resten encara per localitzar dos places xicotetes, el mateix Padró les
identifica com “plazuela”, es refereix a
El plànol de Suchet
1812
Nomenat PLAN DE VALENCE/Asfiegée et prise le 9 janvier 1812 par l’Armée Française d’Aragon/Aux Ordres de S.E. LE MARECHAL SUCHET, Duc d’Albufera (1812 r) recull amb prou de detall la situació de València capital i de bona part de l’horta dels voltants. A un cantonet del plànol s’arreplega, vora el riu Túria, el poble de Quart.
|
|
|
|
Encara que la intenció del topògraf és situar
els elements més importants del moment del setge francés a la ciutat de
València, sí que 
s’observa
una intenció per replegar els traços més importants de la distribució urbana
dels pobles de les rodalies. Per
il·lustrar aixó només cal comparar el disseny anterior del poble de Quart amb
el de Manises i caure en el compte que no es tracta només de situar-lo, sinó
que l’autor coneix les línies més importants de la trama urbana que representa.
Dissortadament, al plànol, els pobles s’il·luminen amb una capa de pintura roja que difumina el traçat, la qual cosa suposa haver de fer un treball de “neteja” per tal de ressaltar el disseny de la trama urbana.
|
|
|
|
El
resultat permet fer-se una composició de l’estructura bàsica de la trama urbana
que avarca pel nord amb el riu i pel sud amb el camí de València, l’actual
carretera que travessa el poble. Per
l’est, s’endevina l’agrupació de cases que forma el carrer de les Eres,
segurament una antiga alqueria o conjunt de cases entre el Molí i les hortes
del Dijous, separades del nucli primitiu format al voltant del Castell. Dins
del nucli urbà, es distingeix clarament
El Resumen- Urbana
Quart de1876
Este document és un full de paper on s’arreplega
els carrers del poble i la seua aportació, en pessetes, a la renta del
poble. Porta al peu una anotació de
distinta lletra on fica: “Aproximadament de l’any
|
|
|
No
he pogut determinar l’origen del full, ja que encara que a ma fica una anotació
de que correspon aproximadament a l’any 1876, no indica la seua procedencia. El
realment relevant és la relació de carrers existents i un indicador pel que
podiem considerar la seua relevancia,
tant el numero de contribuyents com el valor total d’eixes
contribucions.
Plànol de 1883
Este “plano de Valencia y sus alrededores” elaborat en 1883 pel Estat Major de l’Exercit, detalla minuciosament la rodalia de Valencia. Entre els termes que presenta, es troba el poble de Quart. Al plànol estan representatdes les edificacions, les séquies i ,inclós, la via férrea que estava en projecte i que es va inagurar al 1899. En canvi, es troba perfectament situada la futura estació de tren.
|
|
|
|
Girant el plànol, per orientar-lo direcció nord es pot observar perfectament els elements més important del traçat urbanístic. Clarament es reconeix la major part de les zones que composaven el nucli urbà
|
|
|
COMPARACIÓ DE DADES
Els carrers en 1813 i en 1876
Podem considerar, extrapolant les dades que conegem, que en eixe període de 63 anys, la població de Quart havia augmentat aproximadament dels 1500 als 1850 habitants. Esta extrapolació cal pendre-la amb certa cura, ja que les poblacions mai augmenten linealment, però ens pot servir de referència. En tot cas podiem considerar en creixement al voltant del 23% en la població
|
Nom actual carrer |
Nom al 1813 |
Nom al 1876 |
Cases 1813 |
Cases 1876 |
|
Plaça de J. Bta Valldecabres |
Plaza y calle Mayor |
Plaça Mayor |
26 |
22 |
|
Plaça de la Esglèsia |
Plaza y calle de la Iglesia |
Plaza de la Iglesia |
10 |
8 |
|
Plaça de la Creu |
Plaza del Horno Viejo |
Plaza del Castillo |
11 |
14 |
|
Plaça del Dau |
Plaza del Dao |
Plaza del Dado |
3 |
3 |
|
Plaça del Pais Valencià |
Plaza del Canónigo |
|
2 |
|
|
Carrer de la Cisterna |
Carrer de la Cisterna |
Carrer de la Cisterna |
4 |
3 |
|
Carrer Rossinyol |
Calle Ruiseñor |
Calle Ruiseñor |
11 |
13 |
|
Carrer Poeta Zorrilla- Calle
Monreal |
Calle Monreal |
Calle Monreal |
9 |
8 |
|
Carrer Pintor Ribera |
Calle Mira-Rio |
Calle Mira-rio |
11 |
11 |
|
Carrer Gerardo Paadin |
Calle del Molino/Plaza |
Calle Molino |
34 |
11 |
|
Carrer Sant Onofre |
Calle del Cementerio,
Paraiso |
Calle Iglesia Calle Paraiso |
12 |
19 |
|
Avd Antic Regne de Valencia |
Calle de Valencia |
Calle Valencia |
1 |
38 |
|
Carrer Joanot Martorell |
Calle de Perdiguer |
Calle Camino Real |
9 |
9 |
|
Carrer Hernan Cortés |
Calle de Monzons |
Calle Rabosall |
13 |
13 |
|
Baró de Carcer i carrer Pizarro |
Calle de las Heras |
Calle Eras |
42 |
22 |
|
Carrer Cervantes |
Calle de la Talega |
Calle Talega |
2 |
3 |
|
Carrer Virgen del Pilar |
Calle de la Pelota |
Calle de la Pelota |
16 |
16* |
|
Carrer de l’Alcota |
Calle de l’Alcota, Plaza de S.
Estanislao |
Calle Alcota |
46 |
53* |
|
Carrel de l’Arquillo- carrer
Murillo |
|
Calle Alquillo |
|
32 |
|
Carrer Ausías March |
|
Calle Bonaire |
|
7 |
|
Carrer Crescencio Rodilla |
|
Calle Buenavista |
|
8 |
|
Carrer de la Pau |
|
Calle Talegon |
|
7 |
|
Carrer Numància |
|
Calle Acequia |
|
8 |
|
Carrer Sagunt |
|
Calle Tejares |
|
10 |
|
Carrer Torreta |
|
Calle Torreta |
|
1 |
|
Plaça de Pinzón |
|
Plaça del Pozo |
|
4 |
*Estes dades són aproximacions
El
primer que es pot observar és que s’ha produït
una paràlisi, inclús reducció, del les vivendes dels carrers més antics, senyal
que el seu traçat es troba col·lapsat i sense possibilitats d’ampliació. L’única excepció és el carrer l’Alcota, que
va continuant el seu progrés per l’antic camí de Manises. També cal explicar què passa amb tot el
sub-nucli del cami de les Eres-Molí, on es van diversificant, des del que en un
principi sembla ser un grup d’alqueries, a una veritable estructura de cases i
carrers, amb el carrer de l’Arquillo , Acequia, etc...
Podem comprovar millor este procés si comparem les cartografies:
|
|
Plànol de Suchet, de 1813
|
|
|
|
Planol de 1883 S’aprecia perfectament des del camí de
Paterna a l’esquerra, fins al Molí de farina (dalt dreta) a l’encreuament entre el camí de Valencia
i la séquia de Mislata (actual Plaça de Sant Rafael) i l’eixida dels camins
de Samarra i Silla (dreta baix),
creuant el traçat de la via del tren.
Amb una creu negra, l’església. |
|
|
|
Superposició de plànols Al posar
els plànols un damunt de l’altre, cal tindre en compte el distints origen de
cada un d’ells. Tot i aixó, sí es pot
observar alguns trets importants, entre ells el progressiu desenvolupament de
l’eix Alcota-Carrer Major, o com s’evita l’urbanització per les zones
d’horta, per mantindre la construcció en la banda limitada entre el camí
Reial i el riu. |
Conclusions
- En el període entre 1813 i 1876, la vila de Quart de Poblet creix un poc més del 20% en la seua població. La trama urbana es desenvolupa paral·lelament al creixement, inclòs a un ritme un poc més elevat.
- La població es situa en les zones amb menor valor agrícola, en particular seguint els camins cap a Manises (l’Alcota) i cap a Mislata (Camí de València).
- Hi ha un creixement d’edificacions en el que fou la primera zona industrial del poble, segurament pel camí de Manises cap el final del carrer de l’Alcota (carrer Teular).
- Continua creixent, encara que a un ritme lent, el segon nucli de la trama urbana, la zona de les Eres. Les edificacions van acostant-se, a poc a poc, al Camí de València, cobrint l’entorn del Molí.
- La zona que va pel Camí de Madrid des de l’actual Ajuntament continua sense edificar-se. Segurament, serà la construcció de l’Estació del tren el motor que impulse als assentaments en esta zona.
- Al sud del carrer de l’Alcota hi existeix una línia d’habitatges, però esta no es prolongarà fins al Camí de Madrid (carrers Torreta, Sdo. Cor de Jesús) fins l’inici del segle XX.
-
Pel Camí de València, el nucli urbà no arriba a la corba abans de l’encreuament
amb la séquia de Mislata. Més aïllades,
es construixen una línia de cases vora el camí, cap a Mislata (La Caserna).