La partida de La Nòria es troba en un dels cantons del terme de Quart.
Just a a l'extrem sud-est. Es diu així perquè ja fa molts anys hi
havia al 
centre de la partida una xicoteta alqueria amb una nòria, segurament
una sínia de rec, que traïa aigua de la séquia del Braç Forà per omplir una bassa
amb la que regar els camps. Tots aixó, com tantes altres coses, se les
porta el vent del passat, el vent i la desgana.
Quatre grans camins creuen encara per la partida de La Nòria al terme de Quart de Poblet. Dos d'ells la travessen de nord a Sud, i altres dos de oest a est.
La senda de de Silla i el camí de Xirivella, eixien tots dos directament del nucli urbà del poble i es dirigien cap a les dos poblacions de l'horta. Els dos camins cap al sud. Però al seu recorregut anaven travessant les millors hortes de Quart, regades amb l'aigua de les grans séquies d'esta banda del riu.
La senda de Silla arrancava del camí del Cementeri. Si aneu ara, voreu dos grans muntanyes de terra, producte de les excavacions que estan fent-se al poble. Doncs bé, pel mig de les dos naixia el camí, que anava uns metres cap a l'est i que després girava cap al sud, creuant el que ara són les fàbriques, la autovia de Madrid i internant-se dins les hortes. El caminant anava botant una a una les séquies de rec, amb eixos pontets de fusta o de pedres que els havien fet els llauradors, per a que els caminants, no estropellaren l'aigua ni els caixers per on anava. La séquia del Bracet, el Braç del Mig, el Braç Fondo, el Braç Forà, el Braçal de la Caireta o el gran Braç del Divendres, totes les creuava la senda al seu camí cap a Silla. I pel sud, ja eixint del nostre poble, s'internava al terme de Xirivella per continuar la seua caminada.
El camí de Xirivella naixia més endins del poble. Si busqueu en una guia el carrer de la Vega i aneu a vorer-la, trobareu un carreronet xicotet, no massa rectiline. Teniu que saber que eixe carreret té més de dos-cents anys al poble, quant Quart era només quatre cases d'horta al costat d'una carretera. Allí, lluny de la plaça de l’Església, del Castell i de la carretera principal, arrancava el camí de Xirivella. Des d'allí travessava les vies del tren i s'internava en les hortes de les partides del Roll de les Eres i del Bracet. Uns quants metres, i el camí de Xirivella es partia en dos. Un ramal anava cap a l'est, creuant les partides de la Foia i l'Arquillo. Este ramal, el camí de la Foia, anava creuant les séquies Faitanar i de Mislata, però això ja ho contarem, perquè és una altra història. Després de separar-se del camí de La Foia, el nostre camí de Xirivella continuava cap al sud. Travessava la carretera de Madrid i s'internava pel mig de la partida de La Nòria, sempre cap al sud. Al poc d'entrar en la partida, li apareixia un company de viatge, el Braç Forà, una séquia que anava d'oest a est i que ara es ficava paral·lela al camí en el seu recorregut, primer cap al terme de Mislata, per a continuació creuar ràpidament cap al poble que era el seu destí.
Dos camins més creuen la partida de La Nòria, de oest a est i encara queda un camí més que la rodeja. Eixos dos camins són el camí de La Nòria i l'Assagador de Mislata.
El camí de La Nòria venia del Pont Nou, molt prop de les cases d'Aldaia. Discorreix cap a l'est quasi en línia recta fins que arriba a l'altura de l'antic mas de la Nòria. En eixe punt el camí s'uneix al camí de Xirivella en direcció a Mislata.
També en eixe encreuament del camí de La Nòria i el de Xirivella naix el camí Assegador de Mislata (assegador = camí de bestiar).
Des d'eixe punt es
dirigeix cap a l'est i es perd pel sud del terme de Mislata.
Encara queda un camí en la partida de la Nòria. Arranca des de Quart, en el que ara és el carrer Primer de Maig i que abans només eren un grapat de camps regats per la séquia de Pleit. Este camí es diu el camí de Samarra. Baixa recte cap al sud, fins que es troba la autovia de Madrid. A l'altra banda continua, i voreu que ara han embellit el seu traçat, doncs és l'entrada al Cementeri Nou. Però, després de passar el Cementeri el seu rectiline itinerari es perd al terme d'Aldaia. Només es recupera a la partida de La Nòria on el camí, que havia girat cap a l'est dins el terme d’Aldaia, va traçant el límit entre el terme de Quart i el de Xirivella, acompanyat esta vegada per la seua séquia, la séquia de Samarra.
centre de la partida una xicoteta alqueria amb una nòria, segurament
una sínia de rec, que traïa aigua de la séquia del Braç Forà per omplir una bassa
amb la que regar els camps. Tots aixó, com tantes altres coses, se les
porta el vent del passat, el vent i la desgana.Quatre grans camins creuen encara per la partida de La Nòria al terme de Quart de Poblet. Dos d'ells la travessen de nord a Sud, i altres dos de oest a est.
La senda de de Silla i el camí de Xirivella, eixien tots dos directament del nucli urbà del poble i es dirigien cap a les dos poblacions de l'horta. Els dos camins cap al sud. Però al seu recorregut anaven travessant les millors hortes de Quart, regades amb l'aigua de les grans séquies d'esta banda del riu.
La senda de Silla arrancava del camí del Cementeri. Si aneu ara, voreu dos grans muntanyes de terra, producte de les excavacions que estan fent-se al poble. Doncs bé, pel mig de les dos naixia el camí, que anava uns metres cap a l'est i que després girava cap al sud, creuant el que ara són les fàbriques, la autovia de Madrid i internant-se dins les hortes. El caminant anava botant una a una les séquies de rec, amb eixos pontets de fusta o de pedres que els havien fet els llauradors, per a que els caminants, no estropellaren l'aigua ni els caixers per on anava. La séquia del Bracet, el Braç del Mig, el Braç Fondo, el Braç Forà, el Braçal de la Caireta o el gran Braç del Divendres, totes les creuava la senda al seu camí cap a Silla. I pel sud, ja eixint del nostre poble, s'internava al terme de Xirivella per continuar la seua caminada.
El camí de Xirivella naixia més endins del poble. Si busqueu en una guia el carrer de la Vega i aneu a vorer-la, trobareu un carreronet xicotet, no massa rectiline. Teniu que saber que eixe carreret té més de dos-cents anys al poble, quant Quart era només quatre cases d'horta al costat d'una carretera. Allí, lluny de la plaça de l’Església, del Castell i de la carretera principal, arrancava el camí de Xirivella. Des d'allí travessava les vies del tren i s'internava en les hortes de les partides del Roll de les Eres i del Bracet. Uns quants metres, i el camí de Xirivella es partia en dos. Un ramal anava cap a l'est, creuant les partides de la Foia i l'Arquillo. Este ramal, el camí de la Foia, anava creuant les séquies Faitanar i de Mislata, però això ja ho contarem, perquè és una altra història. Després de separar-se del camí de La Foia, el nostre camí de Xirivella continuava cap al sud. Travessava la carretera de Madrid i s'internava pel mig de la partida de La Nòria, sempre cap al sud. Al poc d'entrar en la partida, li apareixia un company de viatge, el Braç Forà, una séquia que anava d'oest a est i que ara es ficava paral·lela al camí en el seu recorregut, primer cap al terme de Mislata, per a continuació creuar ràpidament cap al poble que era el seu destí.
Dos camins més creuen la partida de La Nòria, de oest a est i encara queda un camí més que la rodeja. Eixos dos camins són el camí de La Nòria i l'Assagador de Mislata.
El camí de La Nòria venia del Pont Nou, molt prop de les cases d'Aldaia. Discorreix cap a l'est quasi en línia recta fins que arriba a l'altura de l'antic mas de la Nòria. En eixe punt el camí s'uneix al camí de Xirivella en direcció a Mislata.
També en eixe encreuament del camí de La Nòria i el de Xirivella naix el camí Assegador de Mislata (assegador = camí de bestiar).
Des d'eixe punt es
dirigeix cap a l'est i es perd pel sud del terme de Mislata.Encara queda un camí en la partida de la Nòria. Arranca des de Quart, en el que ara és el carrer Primer de Maig i que abans només eren un grapat de camps regats per la séquia de Pleit. Este camí es diu el camí de Samarra. Baixa recte cap al sud, fins que es troba la autovia de Madrid. A l'altra banda continua, i voreu que ara han embellit el seu traçat, doncs és l'entrada al Cementeri Nou. Però, després de passar el Cementeri el seu rectiline itinerari es perd al terme d'Aldaia. Només es recupera a la partida de La Nòria on el camí, que havia girat cap a l'est dins el terme d’Aldaia, va traçant el límit entre el terme de Quart i el de Xirivella, acompanyat esta vegada per la seua séquia, la séquia de Samarra.