====== PORTA ====== * **Barri de Porta.**- [el ‘bařio de ‘porta] (≈ 39.475445, -0.460775) El nom original és barri de Porta, encara que oficialment se li coneix pel nom de la zona aldaiera, barri del Crist. La Riuada de 1949 va provocar en València, a més de la mort de més de cent persones, la destrucció de les barraques i casetes que es trobaven dins del mateix llit del riu, on es calcula que podien haver-hi prop del miler de construccions precàries. A partir de la de la riuà, es va prohibir els assentaments a llit del Túria ([[Brines]]). Però les persones que fins aquell moment vivien allí, gent sense sense recursos, van buscar i ocupar altres emplaçaments més segurs. Així van arribar a una de les zones, que no foren horta, més properes a Valencia: al límit del terme de Quart amb Aldaia, a la part més extrema d’una zona d’extracció de terra per a les fàbriques de rajola (els terrers) i entre una alquerieta vella, unes escombraries i una fabrica de rajoles, la fàbrica de Porta, amb el seu pou nomenat també pou de Porta. La riuada del 57 i l’arribada de més persones, molts d’ells emigrants vinguts de la Manxa i Andalucia, va fer que augmentaren els assentaments, durant molts anys, en condicions molt precàries. El Barri de Porta, més conegut pel seu nom en la part aldaiera de Barri del Crist, registra una població de més de 3000 habitants, a cavall entre dos municipis i circumval·lat per un important cinturó industrial. {{ :portabarri1970.jpg|El Barri de Porta, a unna foto aérea de 1970}} * El Barri de Porta te el seu origen pels anys 40, quan comencen a realitzar-se els primers assentaments en esta zona de transició entre l’horta i el secá. No era exactament un despoblat, doncs al lloc hi havia una mas-granja i, un poc més a prop al poble, una fàbrica de rajoles. Este assentament s’ubica a la Partida dels Terrers, una zona que s’aprofitava per a la extracció de terra roja per a argiles i rajoles, prop del pou de Porta, al límit amb Aldaia. Poc a poc anà augmentant la població, ocupant el terme municipal d’Aldaia, a on es coneix el barri com a Barri del Crist. Els al·luvions més forts es produeixen amb ocasió de la riuada del 49, on gran quantitat de xaboles i vivendes precàries que es trobaven als margens del riu, inclòs dins del mateix llit, foren arrasades per la força de les aigües. La gent que vivia en les vivendes arrasades buscà un nou lloc on viure, i bona part d’elles arribà al Barri. Pel 1950 la població arriba als 800 habitants, en condicions de vida de vegades molt difícils. La riuada de 1957 portà un nou allau de gent. Després de la riuà, la població del Barri de Porta rondava els 2.300 habitants i anà ampliant-se posteriorment amb les noves onades de gent de tota Espanya que arriben a Valencia als anys 60 i 70, i que no troben lloc on instal·lar-se. Des del seu inici fou un poblament marginat i marginal i durant molt anys va mancar de les mínimes condicions urbanístiques i de comunicació. Als anys 60, els membres d’Acció Católica es queixaven a l’ajuntament de les condicions de vida al Barri. L’alcalde els respongué: Qué voleu? Si no paguen contribució...! A hores d’ara, el barri es comunica amb Aldaia pel camí del cementeri, encara que es troba molt prop de la practica fusió amb el nucli urbà. En canvi, en relació a Quart de Poblet, al barri de Porta el separa l'[[AUTOVIA]] A-3 i un polígon industrial que no ha deixat de créixer. Respecte al nivell de qualitat de vida, el barri és troba en procés de normalització, amb l’arribada els últims anys de molta gent jove de cultura i economia mitjana que no troba vivenda als municipis dels voltants. Amb una extensió de prop d’un Km2, està enclavat en el límit del terme de Quart i Aldaia i depèn administrativament dels dos municipis, el que ocasiona un gran quantitat d’inconvenients que s’han volgut minimitzar amb la creació de la Mancomunitat del Barri del Crist.