====== REAL ====== * Prové del llatí Regalis: pertany al rei, de domini real ([[DECLC]]) {{ :real_cami.jpg|Descripció del Camí Real}} * **Camí Real.-** kami real. Camí de [[MADRID]], Camí de [[VALÈNCIA]]. * **Partida del Camí Real (horta).**- [el ka’mi řeal] (39.478392, -0.427716) És la part més llunyà al nucli urbà del Camí de [[VALENCIA]], el tram que hi ha entre el terme de [[MISLATA]] i la vila de Quart. És doncs, terreny d’horta, tal com apareix al [[Llibre Padró]] (f. 82 v). L’eixida de Quart cap a València era una recta plana, plantada de [[MORERES]] al principi de s.XX i és de suposar que també antigament. * **Partida del Camí Real (secà).**- [el ka’mi řeal] (39481200. -0.456530) Al nucli urbà, el Camí Real que venia de València, travessava el poble per la Plaça [[MAJOR]]. A partir d’eixe punt era conegut com a Camí de [[MADRID]], que anava per camps d’horta fins arribar a l’ermita de Sant Onofre, on començaven els terrenys de secà. * **Carrer del Cami Real.**- [el ka’řer del ka’mi řeal] (39.482850, -0.441786) Apareix a la relació [[urbana de 1876]]. Encara que el Camí Real de [[MADRID]] travessava tota la població de est a oest, s’entenia que des de l’antiga Plaça [[MAJOR]], Plaça Valldecabres, cap a Mislata, era el Carrer de [[VALÈNCIA]], i en direcció al [[PLA]], el Carrer del Camí Real. Al [[Llibre Padró]], el carrer es diu [[PERDIGUER]], doncs bona part d’una de les seues vores l’ocupava la casa dels Perdiguer, el palau del [[MARQUÉS]] de Tremolar. * **Bracet del Camí Real.**- [el ‘břaset dl ka’mi řeal] (39.482500, -0.435994 → 39.479806, -0.428803) Apareix nomenada a les ordenances de la Séquia de Quart de 1709 ([[GRINYÓ]]1, p. 104). Era la séquia que agafava l’aigua del Braç del [[MOLÍ]], després d’accionar les moles del Molí. Discorria paral·lel a la part baixa del Camí de Madrid, a l’entrada del poble, per la Partida de la [[CASERNA]], fins la casella del mateix nom, que era quan girava, per baix del Camí Real, cap a l’[[ALTER]]. Segons les ordenances de la séquia, l’aigua d’estos recs estava fora de tanda i s’ordenava que regara primer el del camp més alt, i si perdia el seu torn, tenia que esperar a que s’acabara el rec per a fer la parà. També s’especifica que, al Braç del Camí Real no es podien fer parades excepte divendres i dissabte, on calia augmentar el nivell d’aigua per regar els camps més alts. Una part d’ell encara deu permanèixer baix de la vorera esquerra, segons s’entra al poble des de Mislata