ALDAIA

Topònim d’origen àrab: “Ad daya” , que va donar origen a la paraula “aldea”. Poble de l’Horta–Sud. Al llibre del Repartiment el consideren una alqueria de l’horta, encara que l’etimologia del nom suggereix que fora més bé una agrupació d’habitatges i no sols una senzilla alqueria. A més de tot açò, es coneixen restes de l’època romana en diversos llocs del terme. Des el Repartiment fins a 1798 Quart i Aldaia eren dos pobles amb un mateix terme. Esta situació suposava un munt de problemes amb no pocs incidents. Encara que el municipi d’Aldaia a segut, generalment, més populós, els centres de poder senyorials s’enclavaven a la vila de Quart. A 1798, després de nombrosos intents, es va terminar de definir la partició del termes, encara que ja des d’antic hi havia un cert consens sobre quines terres pertanyien a cada poble, sobre tot les d’horta, més valuoses. Així, els documents antics ja parlen de “horta de Quart” o “horta d’Aldaia” La partició es feu seguint un criteri, més o menys paritari: per una banda la terra d’horta es va dividir en dos, i per l’altra banda el secà. (COLL, p. 82)

Senda d’Aldaia.- [la ‘senda dal’daja] (39.482873,-0.447750 → 39.476761,-0.451087) Apareix al Llibre Padró (f. 55) La Senda d’Aldaia, o Camí d’Aldaia, travessava l’horta fins a Quart, de nord a sud, per unir els dos pobles. Tenia el seu inici al Camí de MADRID, el que era fins fa poc el pas a nivell, i anava per el que hui és el Carrer U de Maig, aleshores la Partida del ROLLET, fins arribar al nord d’Aldaia. A hores d’ara, el camí encara es pot recórrer en la seua major part, entre hortes, encara que es troba partit per l’obstacle de la carretera A-3.