LA CISTERNA DEL PALAU DEL MARQUÉS DE TREMOLAR
Dolores: Allí, pos eixa cadena tenia això. També havia una cisterna.
Pepe: Allà, allí.
Dolores: Però gran. Una cisterna... que quan no hi havia aigua, que antes anaven les dones a pous i a la séquia a omplir, allí venien i la cisterna havia com un pou i se pouava.
Amparo: On estava? Això no ho sé jo.
Dolores: Clar que no. Però jo sí.
Amparo: A on?
Dolores: En el pati. Tot lo que era el pati a l’eixír, és cisterna.
Amparo: Sí, perquè allí havia un motor. Eixe motor seria a lo millor lo que tenia....
Dolores: No, no, no, no.
Amparo: El motor de què era?
Dolores: D’empouar, era d’empouar.
Ferran: I què omplien? D'alguna séquia?
Dolores: No, l'omplien el mateix dia de la cisterna.
Ferran: Ah, era la mateixa séquia?
Dolores: La mateixa. De manera que quan omplien la cisterna del poble,omplien eixa.
Ferran: I de quina séquia l'omplien? De Faitanar?
Dolores: Pues feen bando i... No sé si era en abril, crec que és, un mes que diu que l'aigua no se fa roïn.
Ferran: Sí, jo també m'ho he sentit contar. Quan hi ha lluna plena, o aixína.
Dolores: Sí. Pues feen un bando uns dies antes. I d'eixa aigua pues s'omplia i de pas s'omplien ells. És gran. I tenia una escala que jo he baixat. Tenia una escala.
Ferran: Pa entrar dins de la cisterna?
Dolores: Sí, ahí havia (...). Una escala. que fea aixina i aixina. I havia una font que, segurament, pa netejar-la, pues la buidaven i això.
Ferran: Sí, com l'altra.
Dolores: I dalt pues feren un ruedo i obraren un obra com si fóra un pou.
Ferran: Sí, pa poar.
Dolores: Tenia la seua tapadora, una corriola, tot de ferro, molt bé. I allí venia el veïnat a per aigua.
Ferran: Quan no en tenien.
Dolores: Sí, venien molts a per aigua. Entonces, és que s'estilava, donar aigua.
Ferran: I no cobrava res.
Dolores: No. Donaven aigua igual d'ahí que dels pous. El que tenia pou, pues anaven... Perquè mira, la meua cunyà, no fa molt, m’ho dia, que anaven a pouar, fixa't, al rajolar de Batistet.