Pepe Sancho: Això seria anterior a 1630.
Consuelo Molins: Lo de la Mare de Déu?
Pepe Sancho: Es que ací, este posa el 1630, quan feren el Patronato de la Mare de Déu de la Llum. 1630 són 4 sigles, no 3 sigles.
Consuelo Molins: Pues és fàcil que siga perquè asò de Mèxico fon quan se pergué Mexico, quan se pergué Cuba. Era en el 1800 quan se pergué Cuba, no?
Pepe Sancho: Cuba a finals de segle.
Consuelo Molins: En el 800.
Pepe Sancho: En el 890.
Consuelo Molins: I quan s’anà a la conquista d'allò perquè este soldat que la dugué ací era un del dels tercios que anaren a fer la conquista en Hernán Cortés. Seria antes, un segle per lo menos, no? Alló fon possessió d'Espanya més d'un segle. Pues vindria a ser poc més o menos. I allí se la invoca igual que ací, Madre Santísima de la Luz, no Nuestra Señora de la Luz ni Virgen de la Luz. Això és una altra advocació. Lo de mosaltros és Mare Santíssima de la Luz.
PepeSancho: Igual que en Mèxico
Consuelo Molins: Igual igual que en Mèxico, igual. Igual que en Sicília, perquè això isqué de Sicília, d'Itàlia. I sempre mos he havien dit aixina i el padre Bastianetto ho confirmà que era aixina. El senyor que li escrigué d’allà, de la isla de Sicília li digué això. com li s'aparegué la Mare de Déu a..., això és lo que no sé cert. Si era al mateix flare que anà en companyia dels Conquistadors o si era a alguna mongeta, això és lo que no sé cert.
El cas és que digué que la pintaren com ella es presentava i no ho feu el pintor, no ho feu igual. I la Mare de Déu digué que no. La tornaren a pintar i entonces digué que sí. I aquell flaret se l'endugué, el quadro eixé, a la conquista en companyia dels exèrcits que anaven d’ací d’Espanya allà i se quedà allí en la capital de León i allí està l'autèntica, la verdadera.
I esta de mosaltros era una còpia d'allà, que volgué dur-se el soldat aquell que alguns mos han dit sempre que és que descendia de Quart, el soldat aquell. I aquell soldat, a mi sempre m'ho han contat aixina, al vindre de Mèxico desembarcà en Pajares, en Astúries, al norte d'Espanya. I d'allí anà a Madrid, i de Madrid venia a València i al passar per la carretera, que entonces la carretera estava on està ara el paseo de l'avenida, per això la mare de... l'ermita està d'espatlles a la carretera general, la carretera general entonces eren camps, La carretera de veres era la que anava pegà a la casa de salut, del manicomio.
I al passar per allí diuen, a mi m'ho han contat aixina sempre, que este xic abaixà a vore a un familiar d'ell que estava d'ermità en l'ermita, i abaixà i li ensenyà el quadro que duia i després quan pujà el quadro les cavalleries no volgueren continuar anant. Tornaven a baixar del quadre i les cavalleries ja se n'anaven. Això és la legenda, la tradició. Estimàrem que volia dir la Mare de Déu de quedar-se en Quart i se quedà en Quart. I això fon el segon dia de Pasqua.
Per això, la Casa Ribera de Doña Adelaida celebrava la festa que encara la celebren el segon dia de Pasqua, commemorant el dia de la venguda de la Mare de Déu.
Eixa festa és per eixe motiu.