Els 3 tresors ocults de Quart de Poblet que no vorem, de moment.
1. La Creu de l’Ermita
Al maig de 1936 es va fer efectiva a Quart de Poblet l’ordre d’eliminar la presència pública de qualsevol símbol religiós als carrers del poble. Es va llevar la creu que hi havia a la plaça de la Creu, vora el castell, i es desmuntaren les casetes del Via Crucis al voltant de l’Ermita. El dia dos de maig es procedí a arrencar la creu gòtica de terme que es trobava a la porta de l’Ermita. Es tractava d’una creu de grans dimensions, de més de mig metre de circumferència i vuitanta centímetres d’alt, formada per dos cossos: una base octogonal amb les imatges dels sants i la creu ornamentada amb volutes. De bon matí, la Guàrdia Civil féu guàrdia al voltant de la creu perquè no hi haguera disturbis. Després arribaren els operaris i desferen la plataforma de tres escalons i la columna on se situava la creu. Oficialment, la creu anà a parar, juntament amb totes les runes de l’operació, a reomplir el barranc que travessava el camí de l’Ermita, el que hui és l’avinguda de Sant Onofre. Oficialment, perquè entre els vells del poble que visqueren aquells dies durs, quan parlen entre ells d’amagat i en veu baixa, tots tenen la certesa que algú —no se sap qui— amb poder i influència, sabedor del valor artístic i sentimental que tenia per al poble la vella creu de l’Ermita, l’amagà en l’últim moment i l’ha mantinguda oculta fins al dia d’avui. Soterrada a l’hort d’alguna alqueria, dissimulada a la cambra d’alguna casa vella o a l’habitació privada d’alguna casona rica de València o Madrid, la nostra creu es manté sencera, esperant ser descoberta de nou i tornar al seu lloc, front a la vella Ermita del patró, vora el camí cap al Pla de Quart…
2. Els Soterranis del Castell
Soterranis del castell Als anys seixanta, la congregació de les Cooperadores de Betània, conegudes a Quart de Poblet com les Martes, iniciaren les obres de reforma de la seua seu. Es tractava d’un conjunt d’edificis que englobaven l’antic Pòsit —aleshores escola nacional—, la casa-que-es-passa de propietat particular i, sobretot, la casona coneguda com el Castell de la Senyoria. Algunes d’aquestes propietats eren municipals i foren cedides o venudes a preu baix per a la construcció de la casa-convent i asil de rectors retirats. La construcció del nou edifici es féu reutilitzant els elements anteriors i aprofitant al màxim façanes, bigues i materials. Per baix del nivell de terra es trobaven pous, aljubs d’aigua i rebosts subterranis on es guardaven aliments. Sabem per algun document antic que l’antiga presó-masmorra del Castell, a la qual s’arribava per una escala de mà per baix del nivell de terra, rebia el nom de rebost, segurament perquè en algun moment històric havia complit aquesta funció d’emmagatzematge. Tots aquells corredors subterranis, aljubs, cellers i trulls quedaren coberts i cegats per les runes de la nova construcció, i allí es mantenen, a l’espera de ser redescoberts en el moment propici.
3. Els Dipòsits del Pòsit
Al llarg de l’edat mitjana, el poble de Quart de Poblet mantingué un magatzem, el Pòsit o Pòsito, on es reservaven aliments —forment, vi, oli, carn en conserva, llegums…— per garantir productes bàsics a la població en cas de carestia o manca de subministrament. El Pòsit, propietat i administrat pel municipi, es trobava al cantó entre la plaça de la Creu i la del Castell. A la porta d’entrada hi havia una pedra, que encara es conserva dins de l’edifici de Betània, on figurava: DOM (Deo Optimo Maximo) R. POSITO DEL LUGAR DE QUARTE CONSTRUIDO A EXPENSAS DE SUS CAUDALES. REINANDO EN ESPAÑA DON CARLOS CUARTO. AÑO 1790. A principi del segle XX, l’edifici fou reformat per convertir-lo en escola pública. Dins de l’única sala que conformava l’edifici es trobaven, mig soterrats, els grans càntirs que servien per guardar l’oli, el vi i els cereals que després es revenien als veïns. Quan feren la reforma, simplement aplanaren el sòl i cobriren amb enderrocs els càntirs. En la posterior edificació, quan tot el conjunt passà a mans de la congregació religiosa que el gestiona actualment, quasi no es feren reformes, i de fet conserva, dissimulat sota la pintura de la façana, l’arc de pedra de l’entrada. Aquells càntirs d’emmagatzematge encara es troben allí, sota terra, esperant que alguna generació tinga l’oportunitat de retrobar-los i redescobrir la nostra història.
3+1. La Cisterna del Palau del Tremolar
“En el pati. Tot el que era el pati en eixir, és cisterna.” Amb aquestes paraules s’explicava Dolores Asensio, “la del marqués”, quan parlava de la casona del Marqués de Tremolar —el Palau, com alguns li deien— i contava com abans, quan era estiu o hi havia sequera, les dones anaven a la cisterna del marqués, on hi havia un brocal i es podia pouar. Dolores explicava que la cisterna del marqués era tan gran com la del poble, que potser es feren a la vegada. Tal vegada siga una afirmació un poc exagerada. El que sembla cert és que s’omplien al mateix temps amb l’aigua de la séquia de Gener. Aquest és un dels misteris que guarda l’antic solar de la casona del marqués, on actualment es troben el mercat municipal, l’antiga oficina de La Caixa i totes les finques fins a la plaça del Dau. Allí, vora la plaça del Dau —o millor dit, damunt, perquè antigament el carrer formava part de les dependències de la casona— se situaven els trulls i el celler on s’emmagatzemava l’oli i el vi en grans contenidors soterrats. D’això puc donar testimoni. Les plantes baixes dels edificis que donaven a la plaça del Dau tenien pous cecs, aljubs de tamany considerable si tenim en compte el que costava buidar-los quan s’omplien. Segurament eren els antics trulls d’oli i vi reutilitzats com a dipòsits de residuals. No ho sabrem mai, almenys fins que aquests edificis s’enderroquen i puguem, nosaltres o altres generacions, redescobrir aquests tresors ocults.
3+2. L’anunci "Abonad con Nitrato de Chile"
Quan entraves a Quart de Poblet pel camí de València des de Mislata, la primera casona que trobaves a la dreta, la casa del Pardo, tenia sobre la paret lateral —de cara a la carretera d’accés al poble— la publicitat de la marca de guano Nitrato de Chile, utilitzada profusament com a adob als camps d’horta i frutals de tota la Vega de València. La figura del genet, obra d’Adolfo López Durán (1929), fou una marca publicitària molt difosa en la postguerra per tot el país, similar al que representava el toro d’Osborne. Es col·locava en panells ceràmics, com a Quart, o directament pintada sobre parets d’edificis a l’entrada dels pobles agrícoles. L’any 2000 es va reurbanitzar tota la zona de l’antiga Villa Hermosa i Turegano, i es preveia la construcció d’una finca adossada a la paret davant del panell. La solució adoptada per conservar-lo, en compte d’arrancar amb cura els taulells, fou blindar el conjunt amb un marc de ferro clavat a la paret, suposadament esperant que, quan s’haja d’enderrocar l’edifici on està encaixat, el panell es mantinga indemne. Així que, de moment, allí es troba: amagat, encaixat com un sandvitx entre dos edificis, ocult i a l’espera.