PATERNA

Nom, possiblement, derivat del llatí paternus: que pertany al pare. Població de la riba esquerra del Túria, el seu origen es remunta a l’època romana, ja lligat a la producció ceràmica. Al llarg del s.XX, la població s’anà transformant fins convertir-se en un model particular de creixement industrial i urbanístics, on s’han conformat una multitud de nuclis residencials a banda del nucli urbà el que l’ha permès arribar a quasi 60.000 habitants repartits en un ample terme municipal de 44 Km2 i amb continues perspectives de creixement.

Camí de Paterna.- [el ka’mi de pa’tɛrnɛ] (39.484607, -0.445486 → 39.492168, -0.442901) És un tram del camí entre Sagunt i Torrent. Uneix els pobles de Quart i Paterna a través del PONT del Riu. En sentit estricte, el Camí de Paterna començava a l’encreuament amb el Camí de MANISES. La seua prolongació pel casc urbà, avançava per l’actual Carrer Madre Asunción Soler (el barranquet) fins la Carretera de MADRID, i des d’allí, pel Camí de l’ERMITA o la Senda d’ALDAIA fins al poble veí. És pràcticament rectilini des de la baixada del Riu fins al terme de Paterna, a excepció de la doble corba, un reajuste de sentit, de la REVOLTA.

Partida del Camí de Paterna.- [el ka’mi de pa’tɛrnɛ] Partida d’horta. Apareix al Llibre Padró (f. 71v.).

Braç de Paterna.- [el ‘břas de pa’tɛrnɛ] (39.492522, -0.447913 → 39.492165, -0.442894 → 39.489123, -0.435877) Pren l’aigua de la Séquia de Montcada, i rega els camps més al nord del terme municipal, a l’altra banda del Riu. Esta séquia marca el límit entre els termes de Quart i Paterna en l‘horta de les partides de La FILA i SALTERI. Aboca els seus sobrants a la Séquia de TORMOS.