FOIA

Derivat del llatí fovea: concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d'erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica. (GDLC). Coster que es conra i conté una sèrie de bancals escalonats (DCVB). És un topònim propi de les terres del sud de l’Ebre, amb el significat de lloc que s’ompli d’aigua amb les pluges (ON). A Quart hi ha dues foies, una en terreny d’horta i altra en secà.

Partida de la Foia (horta).- [la ‘foia] (39.476480, -0. 436033) Es troben referències d’esta partida d’horta als capbreus de 1673 (Navarro, f. 185), al llibre d’Arbitris en 1686 (p. 126) i al Llibre Padró de 1812 (f. 215). La partida està al sud del nucli urbà, entre la Senda de XIRIVELLA i la Séquia de MISLATA, a l’altra banda de la via. La zona està creuada per la sèquia de FAITANAR amb el molí d’ANIMETA. Són més de 18 hectàrees de terreny, unes 215 fanecades de terreny, la majoria cultivades antigament de cereals. La meitat de la partida ja és part del polígon industrial, i l’altra meitat, ja sense cultiu, anirà d’ací poc a engrandir un gran complex residencial.

Partida de la Foia (secà).- [la ‘foia] (39.469575, -0.526409) apareix als capbreus de 1673 (Navarro, f. 14) i al Llibre Padró (f. 215). La partida ocupa la zona en al punt on el Barranc de POIO gira cap al sud en direcció al terme d’Aldaia. El Barranc marca els límits de la partida pel nord i l’est. Per l’oest , el Camí del Mas de PAI i pel sud el Camí de la PEDRERA. És una zona en desnivell cap al la Partida de les BASSES. Ocupa una gran extensió, més de 88 hectàrees de terreny, unes 1045 fanecades, la majoria encara terres de tarongers regats per motors, experiència que s’iniciava pels anys 40, quan la majoria del cultiu eren garroferes i cereals de secà.

Camí del Pont de la Foia.- [elka’mi del pon de la‘foia] (39.464785, 0.-521569) Apareix a la cartografia del cadastre de 1992. Travessa per l’interior de la partida de secà des d’una bifurcació del Camí de la PEDRERA fins a la VEREDA de Bestiar de Riba-roja a Torrent. Creua el Barranc de POIO pel pont d’ESTEVE

Camí de la Foia.- [elka’mi de la‘foia] (39.480701, -0.439219 → 39.477177, -0.438232 → 39.475629, -0.433750 → 39.475808, -0.429699) Hi ha referències a este camí d’horta als capbreus de Navarro de 1663 (f. 16v). El camí naix al nucli urbà, al Carrer de la Vega, i baixa cap al sud travessant l’AQÜEDUCTE d’aigües potables i la via del tren fins arribar a la Partida de la FOIA. Allí un braç travessa la partida, fins al final del terme amb Mislata, creuant la sèquia FAITANAR pel sud del molí d’ANIMETA. Un altre braç continua cap al sud en la Senda de XIRIVELLA.

Camí de la Foia (secà).- [elka’mi de la‘foia] (39.470136, -0.545774 → 39.470979, -0.525767) Apareix a la cartografia de l’IGN (26). El seu recorregut marca la frontera del límit amb Riba-roja. És la continuació del que anava per la vora sud del Barranc de POIO i que havia de ser accés de pas de ramats des de Castella.